■ explicatiu
| | explicativa

Partició sil·làbica: ex_pli_ca_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. explicatus, -a, -um, participi de explicare
    adjectiu
  1. Que serveix per a explicar. Nota explicativa.
  2. lingüística Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda.