■ explicar

Etimologia: del ll. explicare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Exposar alguna cosa, especialment una matèria, un text, un autor més o menys obscur, difícil, amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc., a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú. Explicar un paràgraf. Ens ha explicat com va guanyar.
    2. pronominal Fer-se comprendre. S’explica molt bé.
    3. transitiu Ensenyar una matèria en una universitat, un institut, etc. Explica fonologia a la universitat.
    1. transitiu Donar raó d’un fet. Això explica el seu capteniment misteriós.
    2. pronominal Comprendre la raó, la causa, d’una cosa. No m’explico que puguin parlar així.
  3. pronominal Declarar, algú, el seu pensament, la seva opinió, etc. Ja t’ho he dit, ara explica’t tu.
    1. transitiu Fer aclariments sobre accions o paraules que exigeixen d’ésser justificades. Explica’m per què arribes tard.
    2. pronominal S’explica dient que l’horari del tren era molt irregular.