■ expletiu
| | expletiva

Partició sil·làbica: ex_ple_tiu
Etimologia: del ll. expletivus, -a, -um, íd., der. de explēre ‘completar’, der. de plere
adjectiu En la teoria gramatical tradicional, dit del mot o element que no és necessari per al sentit de l’oració i que no hi desenvolupa una funció gramatical.