Es mostren 2 resultats

■ explícit
| explícita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explícit</title>

Etimologia: del ll. explicĭtus, -a, -um, íd., participi tardà de explicare ‘desplegar’ (v. èxplicit) 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Expressat clarament, enunciat completament.
  2. ésser explícit locució verbal Manifestar quelcom clarament, completament.

■ explícit
| explícita

adjectiu Expressat clarament, enunciat completament ésser explícit locució verbal Manifestar quelcom clarament, completament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èxplicit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">èxplicit</title>

Etimologia: forma tardana del present d’indicatiu (‘acaba’) de explicare ‘desplegar’, creada sobre el participi explicĭtum, per antítesi de íncipit ‘comença’
masculí Mot posat al final d’una obra, en els llibres antics, i seguit normalment de la repetició del títol (es contraposa a l’íncipit).

■ èxplicit

masculí Mot posat al final d’una obra, en els llibres antics, i seguit normalment de la repetició del títol es contraposa a l’ íncipit