■ experimentar

Etimologia: de experiment 1a font: 1399, Metge
    verb
    1. transitiu Sotmetre a l’observació, a l’experiència, verificar experimentalment. Experimentar la constància del rei. Experimenten la resistència del motor.
    2. intransitiu Fer experiments. Experimenten sobre l’origen del càncer.
    3. transitiu En la recerca científica, emprar el mètode experimental per tal de verificar una hipòtesi.
  2. transitiu
    1. Adonar-se d’una cosa per pròpia experiència. Experimentar la importància de l’amistat.
    2. Ésser afectat per una sensació, un sentiment, un canvi en bé o en mal, etc.