experimental

Accessory
Etimologia: de experiment 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’experiència o als experiments.
  2. Fundat en l’experiència o en experiments. Mètode experimental. Resultats experimentals. Ciències experimentals.
    1. Que experimenta sobre noves possibilitats tècniques o formals d’una activitat o disciplina, especialment artística. Poesia, teatre experimental.
    2. música experimental música Nom que hom aplica a les composicions musicals en les quals l’autor fa recerques tècniques, sonores, instrumentals, formals, etc.