■ existència

Partició sil·làbica: e_xis_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. exsistentia, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. El fet d’existir.
    2. filosofia Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.
    3. lògica En l’anàlisi lògica contemporània, propietat de certes classes d’individus, les quals no són buides (és a dir, no són nul·les en extensió).
    4. donar existència (o l’existència) (a una cosa) Crear-la.
  2. Vida. Fou la fi de la seva existència. Amargar l’existència. La lluita per l’existència.
  3. plural economia
    1. Mercaderies i primeres matèries que una empresa té en magatzem en espera de vendre-les o de fer-les entrar en el procés productiu.
    2. per extensió Qualsevol categoria de béns de què disposa una empresa. Existències en caixa.
  4. teorema d’existència matemàtiques Teorema que prova l’existència d’una funció, d’una estructura, d’una equació matemàtica, etc., que satisfà unes condicions determinades.