■ exhaustiu | exhaustiva

Partició sil·làbica: ex_haus_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. exhaustus, -a, -um, participi de exhaurīre ‘buidar’
    adjectiu
  1. Que tendeix a exhaurir.
  2. especialment Que enumera tots els casos, totes les hipòtesis, possibles d’una qüestió. Un estudi exhaustiu sobre Gaudí.
  3. matemàtiques Epijectiu, suprajectiu.