■ exhaust
| | exhausta

Partició sil·làbica: ex_haust
Etimologia: del ll. exhaustus, -a, -um, íd. 1a font: s. XVI
    adjectiu
  1. Completament mancat d’alguna cosa. La caixa és exhausta de diners.
  2. especialment Completament mancat de forces. Està exhaust.