■ executiu | executiva

Partició sil·làbica: e_xe_cu_tiu
Etimologia: del b. ll. exsecutivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que procedeix a l’execució. Via executiva.
  2. adjectiu dret processal
    1. Que té força executiva.
    2. judici executiu Procediment sumari a través del qual els creditors fan efectius els crèdits que consten en títols o documents mercantils o civils que porten aparellada execució.
  3. adjectiu dret Relatiu o pertanyent a l’execució de les lleis, dels acords, etc. Poder executiu. Comitè executiu.
  4. masculí i femení Persona o òrgan que té al seu càrrec l’execució de les lleis, de les ordres, dels acords, etc.
  5. femení Junta directiva d’una associació.
  6. masculí i femení Membre de la direcció d’una empresa comercial.