■ executar

Etimologia: del b. ll. exsecutare, freqüentatiu de exsĕqui, exsecutus sum ‘seguir fins a la fi, perseguir, executar’ 1a font: 1490, Tirant
    verb transitiu
    1. Donar efecte (a una cosa manada, resolta, projectada, etc.). Executar les ordres rebudes. Executar una empresa molt arriscada.
    2. Fer una cosa segons un pla. Executar una sèrie de moviments gimnàstics. Executar diversos jocs de mans.
    1. dret Portar a la pràctica el que ha estat decidit (sobre algú) en una resolució o una sentència judicial.
    2. dret penal Aplicar la pena de mort a un condemnat.
    3. dret processal Procedir judicialment (contra un deutor).
  3. música Tocar o cantar una obra o un fragment musical. Executar una sonata de Mozart.