■ execució

Partició sil·làbica: e_xe_cu_ci_ó
Etimologia: del ll. exsecutio, -ōnis, íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció d’executar;
    2. l’efecte. L’execució d’una ordre, d’un pla. L’execució d’una òpera.
    1. dret penal Aplicació de la pena de mort.
    2. dret processal Acompliment d’una resolució judicial, especialment d’una sentència.
    3. dret processal Procediment judicial, amb embargament i venda dels béns del deutor, per a pagar els deutes.
    4. portar aparellada execució locució verbal dret mercantil Posseir, un títol de crèdit, els requisits legals per a aconseguir el manament d’embargament de béns, sense audiència prèvia de llur posseïdor.
  3. música Interpretació d’una obra o d’un fragment musical.