■ excusar

Etimologia: del ll. excusare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Al·legar a favor d’algú motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l’en. Tots els germans em van excusar prop d’ell de no haver-hi anat de seguida.
    2. pronominal No pateixis gens, que, si me’n fan retret, ja sabré excusar-me!
    3. excusar-se de fer (una cosa) locució verbal Al·legar motius per dispensar-se de fer-la.
  2. transitiu
    1. Acceptar en favor d’algú motius que atenuen allò de què se li fa retret. Ja t’excusem, perquè la teva dona estava malalta.
    2. Considerar com a excusable. Excuseu la meva negligència, no ho he pogut evitar.
    3. Dispensar. Excuseu-me de fer-ho.