■ excloure

Partició sil·làbica: ex_clou_re
Etimologia: del ll. excludĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb [p p exclòs -osa]
  1. transitiu
    1. Treure (algú o alguna cosa) d’una banda, d’una cosa, etc., com no devent participar-hi més. Excloure algú d’una assemblea, d’una societat.
    2. per extensió Privar l’admissió o l’entrada d’algú o alguna cosa, refusar-li la participació.
  2. figuradament
    1. transitiu Ésser, una cosa, incompatible amb una altra o amb unes altres. Això exclou allò.
    2. pronominal Això i allò s’exclouen.