■ excitar

Etimologia: del ll. excitare, íd. 1a font: c. 1400
    verb
  1. transitiu
    1. Provocar, fer més viu, un sentiment, una resolució, una activitat vital, etc. Excitar en algú la pietat, l’enveja, l’alegria.
    2. Ésser objecte d’un sentiment. Aquest cantant excita l’admiració del públic. Excitar, algú, l’odi, la compassió.
    3. per extensió Excitar la revolta.
    1. transitiu Provocar algú, moure’l, a un sentiment, a una decisió, a fer una cosa. Excitar-lo a l’odi.
    2. pronominal Exaltar-se, experimentar una intensificació d’un sentiment, d’una passió, etc. Discutint s’exciten.
  3. transitiu electrotècnia
    1. Provocar el funcionament d’un dispositiu o l’activació d’un aparell.
    2. Produir un flux magnètic en l’inductor d’un generador o d’un motor elèctric.
  4. transitiu fisiologia Provocar una excitació.