■ excepcional

Partició sil·làbica: ex_cep_ci_o_nal
Etimologia: de excepció
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’excepció.
  2. Que té caràcter d’excepció. És un cas excepcional.
  3. No comú, rar, extraordinari, especialment pel fet d’ésser millor, superior a la mitjana.