■ exasperar

Partició sil·làbica: ex_as_pe_rar
Etimologia: del ll. exasperare, íd. 1a font: 1500
    verb
  1. transitiu Irritar un mal.
  2. figuradament
    1. transitiu Una injustícia que exaspera.
    2. pronominal S’exaspera quan veu tanta injustícia.