■ evidència

Partició sil·làbica: e_vi_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. evidentia, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. Qualitat d’evident.
    2. posar en evidència locució verbal Fer veure clara una cosa, posar als ulls de tothom.
    3. posar (algú) en evidència locució verbal Fer-ne evidents les faltes o els defectes, fer-lo quedar malament.
  2. filosofia Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici de tal manera que, sense necessitat de provar-lo, no en pot posar en dubte la veracitat.