■ evasiu
| | evasiva

Partició sil·làbica: e_va_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. evasus, -a, -um, participi de evadĕre ‘evadir’
  1. adjectiu Que tendeix a evadir, a defugir una dificultat, una exigència, etc., especialment que no diu ni sí ni no a una demanda o pregunta. Un gest evasiu. Una resposta evasiva.
  2. femení Mitjà emprat per a evadir alguna cosa.