■ evangeli

Etimologia: del ll. ecl. evangelium, i aquest, del gr. euaggélion ‘bona nova’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. cristianisme Nucli primigeni i fonamental de la fe cristiana.
    1. [en majúscula] Bíblia Cadascun dels quatre primers llibres del Nou Testament on és contingut el missatge cristià. L’Evangeli segons sant Mateu. Els quatre Evangelis.
    2. [en majúscula] Bíblia Conjunt dels quatre evangelis del Nou Testament.
    3. litúrgia Passatge dels Evangelis que hom llegeix a la missa.
    4. evangelis apòcrifs cristianisme Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
    5. banda (o costat) de l’evangeli litúrgia Banda esquerra d’una església, mirant a l’altar, corresponent a l’ambó o trona des d’on es cantava l’evangeli. Al costat de l’evangeli hi ha l’orgue.
  3. cristianisme Mena de filacteri, de roba, amb una frase inscrita treta dels Evangelis o d’un altre text de la Bíblia, utilitzada com a protecció sobrenatural.