■ etiqueta

Etimologia: del fr. étiquette, íd., der. del fr. ant. estiquier ‘fixar, fermar’, i aquest, del neerl. sticken, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Tros de paper, de cartolina, etc., amb una indicació que hom enganxa a un objecte per fer-ne conèixer la natura, el preu, la destinació, etc.
    2. figuradament Els manuals engloben molts corrents sota l’etiqueta de romanticisme.
    3. informàtica Clau que identifica un element.
    4. informàtica Informació enquadrada pels signes “˂” i “˃” que indica característiques diverses de l’element a què s’afegeix, com per exemple informació tipogràfica en la programació de pàgines web o informació sintàctica per a l’etiquetatge de texts en lingüística computacional.
    1. Cerimonial que hom ha d’observar a la cort, en un acte públic solemne, etc.
    2. per extensió Formes cerimonioses en el tracte entre particulars.
    3. vestit d’etiqueta Vestit utilitzat per a determinades cerimònies, festes, etc.