■ etern | eterna

Etimologia: del ll. aeternus, -a, -um, íd., contracció de aeviternus, der. de aevum ‘durada, vida durable’ (cf. edat) 1a font: s. XIII
    1. adjectiu Que no té principi ni fi.
    2. masculí usat absolutament religió Déu.
  2. adjectiu per extensió
    1. Que no té fi, que durarà sempre.
    2. hiperbòlicament Un odi etern.
    3. el son etern La mort.
  3. adjectiu
    1. Vàlid o existent en tot temps.
    2. Immutable.
  4. adjectiu Continu, perpetu, que no té interrupció.
  5. etern retorn filosofia Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.