■ estrep

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un germ. fràncic *streup 1a font: 1279
    masculí
    1. Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà d’una corretja, on el genet fica els peus i els hi descansa.
    2. perdre els estreps locució verbal Treure, el genet, involuntàriament els peus dels estreps i no poder-los-hi tornar a ficar.
    3. perdre els estreps locució verbal figuradament Perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix.
  2. per analogia
    1. Esglaó que serveix per a pujar a un cotxe o vehicle i per a baixar-ne.
    2. En una moto, barra per a posar-hi els peus.
    3. excursionisme Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint.
    4. tenir el peu a l’estrep locució verbal figuradament Estar a punt d’anar-se’n. Ja hauria de tenir el peu a l’estrep, i encara s’ha de llevar!
    1. construcció Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
    2. figuradament Suport, fonament.
    3. construcció Barra de ferro disposada transversalment en un pilar o una biga de formigó armat que serveix per a lligar les barres principals de l’armadura i per a resistir els esforços tallants.
    4. construcció Contrafort.
    5. estrep de monjo construcció Abraçadora de ferro que subjecta un tirant amb l’extrem inferior del monjo.
  4. anatomia animal Osset situat a la part més interna de l’orella mitjana dels mamífers que s’articula, per la part superior, amb l’enclusa i, per la base, s’insereix en la finestra oval.
  5. especialment geografia Contrafort.
  6. arts gràfiques Planxa de fusta o de ferro de les màquines d’imprimir damunt la qual hom col·loca el marcador.
  7. oficis manuals Barra horitzontal que serveix perquè el terrissaire hi descansi el peu.