■ estrateg | estratega

Etimologia: del fr. stratègue, i aquest, del gr. stratēgós ‘general’ 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí història
    1. En l’antiguitat grega, cap d’exèrcit.
    2. A Atenes, des de Clístenes, membre d’un col·legi de deu persones encarregades dels afers militars.
  2. masculí i femení Persona versada en estratègia.