■ estranger | estrangera

Etimologia: del fr. ant. estrangier, der. del fr. ant. estrange ‘estrany’ 1a font: s. XIV, Consolat
  1. adjectiu
    1. Que és d’un altre país.
    2. Que és altre que el nostre país. Les nacions estrangeres.
    1. masculí i femení Persona natural d’un altre país.
    2. masculí Conjunt de països altres que el nostre. Viatjar per l’estranger. És a l’estranger.
    3. masculí i femení dret internacional Persona que no té nacionalitat de l’estat en el qual resideix.
  3. masculí i femení història del dret En dret medieval, estrany 4.