■ estimar

Etimologia: del ll. aestimare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Determinar en tant o tant el valor, el preu d’alguna cosa. El pèrit ha estimat la casa en tres-cents mil euros.
    2. especialment economia Determinar el preu o el valor d’un bé o una magnitud econòmica d’acord amb determinades dades de referència.
    3. per extensió Hom estima la distància de la Terra al Sol en milions de quilòmetres. Tots els observadors han estimat que assistiren als funerals més de tres mil persones.
  2. figuradament Judicar, reputar, considerar. Alguns crítics estimen que és una obra genial: d’altres, que no val res.
  3. figuradament
    1. Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa. És una celebritat: la gent l’estima, l’admira. Tots els col·legues estimen en gran manera la seva eficiència.
    2. Agrair. Si vens a veure’m, t’estimaré la visita.
    3. especialment Amar. T’estimo amb bogeria! Només estima els diners.
    4. estimar-se més Preferir. Què t’estimes més: una pilota o una bicicleta? Més m’estimo de no anar-hi.
  4. dret
    1. Acceptar un jutge, un tribunal (les peticions efectuades per les parts).
    2. estimar la demanda Donar lloc el jutge, el tribunal, en la seva sentència, a les peticions efectuades per l’actor en el seu escrit de demanda.