■ estel

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *stēlum per haver-se tingut stela com un pl. n., per analogia amb signa, sidera, astra, pl. n. respectivament de signum ‘estel’, sidus ‘constel·lació’ i astrum ‘astre’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. astronomia
    1. Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
    2. estel binari (o doble) Estel múltiple constituït per dos estels.
    3. estel circumpolar Estel que acompleix el seu pas inferior pel meridià d’un lloc geogràfic per sobre l’horitzó del lloc.
    4. Estel del Matí Venus, vist des de la Terra al matí.
    5. Estel del Vespre Venus, vist des de la Terra al vespre.
    6. estel de neutrons Púlsar.
    7. estel fix Qualsevol dels astres que brillen amb llum pròpia, llevat del Sol.
    8. estel fugaç Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit.
    9. estel fulgurant Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
    10. estel gegant Estel situat a la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; té unes dimensions d’un centenar de vegades les del Sol.
    11. estel múltiple Sistema físic constituït per dos astres o més que giren entorn d’un centre de gravetat comú.
    12. estel nan Estel de dèbil magnitud absoluta.
    13. Estel Polar Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
    14. estel variable Estel de brillantor variable amb el temps.
    1. per analogia Figura, dibuix, emblema que representa convencionalment un estel.
    2. estel de Nadal (o dels Reis) folklore Representació popular (un estel amb cua) de l’estel que, segons la narració de l’Evangeli de Mateu, guià els Mags fins al lloc on era l’infant Jesús.
  3. per analogia Clapa blanca que tenen al front alguns cavalls, conills, etc.
  4. jocs d’entreteniment Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal, lligat a un cordill llarg que hom deixa anar perquè s’elevi amb l’impuls de l’aire.