Es mostren 2 resultats

■ estant1

■ estant1

masculí Prestatge Vegeu també estant 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estant2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estant</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: estand
Etimologia: de estar 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que està o roman en un lloc.
  2. de (un lloc) estant locució adverbial
    1. Expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc. Jo m’ho mirava de la finestra estant. D’aquí estant no se sent res. De dalt estant el poble sembla molt petit.
    2. figuradament De fora estant és fàcil de criticar.



    3. Vegeu també:
    estant1

■ estant2

adjectiu Que està o roman en un lloc de un lloc estant locució adverbial Expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc Jo m’ho mirava de la finestra estant D’aquí estant no se sent res De dalt estant el poble sembla molt petit figuradament De fora estant és fàcil de criticar Vegeu també estant 1
Traducció