■ establir

Etimologia: del ll. stabilīre ‘mantenir sòlidament, afermar’ 1a font: c. 1081
    verb [p p establert -a o establit -ida]
  1. transitiu
    1. Fundar o crear d’una manera permanent, ferma. Déu establí l’ordre natural del món.
    2. Instal·lar (una estructura destinada a una activitat) en un lloc. Establiran el centre de producció de l’empresa en el nou polígon. Els expedicionaris establiren el campament base a prop de la glacera.
    3. Decretar, ordenar, per virtut d’autoritat o d’acord ferm. Sobre això, què estableix la llei? Les normes que ha establert l’autoritat competent.
    4. Posar-se d’acord (en alguna cosa). A la reunió vam establir els principals eixos d’actuació.
  2. pronominal
    1. Fixar la residència en un lloc. Tota la família s’ha establert a Llofriu.
    2. especialment Posar una casa de comerç, un negoci, etc., en un lloc. Un fabricant de barrets que s’establí a Mataró.
  3. transitiu dret
    1. Cedir un bé immoble en emfiteusi.
    2. A Mallorca, parcel·lar una terra i vendre’n les parcel·les, generalment a terminis.