Es mostren 2 resultats

■ estable1

estable

Homòfon: establa
Etimologia: del ll. stabŭlum ‘lloc d’estatge, sobretot dels animals’ (v. establa) 1a font: s. XIII
    masculí
  1. ramaderia Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar.
  2. per extensió i despectivament Lloc molt brut.


    3. Vegeu també:
    estable2

■ estable1

masculí ramaderia Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per extensió i despectivament Lloc molt brut Vegeu també estable 2
Informació complementària
Traducció

■ estable2

estable

Homòfon: establa
Etimologia: del ll. stabĭlis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    adjectiu
  1. Fermament establert, que no es mou o canvia de lloc, de posició, d’estat. Una posició estable. Equilibri estable. Un govern estable.
  2. química Dit del compost que no es descompon fàcilment.


    3. Vegeu també:
    estable1

■ estable2

adjectiu Fermament establert, que no es mou o canvia de lloc, de posició, d’estat Una posició estable Equilibri estable Un govern estable química Dit del compost que no es descompon fàcilment Vegeu també estable 1
Informació complementària
Traducció