Es mostren 4 resultats

■ est1

est

Etimologia: del fr. est (s. XII), i aquest, de l’angl. east, anglosaxó east, íd., ant. saxó i ant. alt al. ostar, d’una vella arrel indoeuropea aus- ‘alba, sortida del sol’, com en gr. ēṓs, ll. aurora
    [abreviatura E]
  1. masculí
    1. Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis.
    2. Porció de cel veïna a l’est, orient, llevant.
    3. Regió, país, etc., situats vers l’est.
    4. països de l’est L’Europa oriental i una part de l’Àsia.
    5. vent de l’est (o simplement est) climatologia Vent que bufa de l’est; llevant.
  2. adjectiu invariable El costat est. En direcció est.


    3. Vegeu també:
    est2

■ est1

abreviatura E masculí Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis Porció de cel veïna a l’est, orient, llevant Regió, país, etc, situats vers l’est països de l’est L’Europa oriental i una part de l’Àsia vent de l’est o simplement est climatologia Vent que bufa de l’est llevant adjectiu invariable El costat est En direcció est Vegeu també est 2
Informació complementària
Traducció

■ est2 | esta

est

Etimologia: forma arcaica i dial. de aquest, ll. ĭste, ĭsta, ĭstud ‘aqueix’ 1a font: s. XII, Hom.
adjectiu i pronom [plural estos, estes] dialectal antigament Aquest.


Vegeu també:
est1

■ est2 | esta

adjectiu i pronom plural estos, estes dialectal antigament Aquest Vegeu també est 1
Informació complementària
Traducció

■ nord-est

nord-est

Etimologia: de nord i est1 1a font: 1839, DLab.
    [símbol NE]
  1. masculí
    1. Punt de l’horitzó sensible entre el nord i l’est.
    2. Regió, país, etc., situats en direcció nord-est.
    3. vent del nord-est (o simplement nord-est) climatologia Vent que bufa del nord-est; gregal.
  2. adjectiu invariable Les costes nord-est.

■ nord-est

símbol NE masculí Punt de l’horitzó sensible entre el nord i l’est Regió, país, etc, situats en direcció nord-est vent del nord-est o simplement nord-est climatologia Vent que bufa del nord-est gregal adjectiu invariable Les costes nord-est
Traducció

■ sud-est

sud-est

Etimologia: de sud i est1 1a font: 1803, DEst.
    [símbol SE]
  1. masculí
    1. Punt de l’horitzó sensible entre el sud i l’est.
    2. Regió, país, etc., situats en direcció sud-est.
    3. vent del sud-est (o simplement sud-est) climatologia Vent que bufa del sud-est; xaloc.
  2. adjectiu invariable Les costes sud-est.

■ sud-est

símbol SE masculí Punt de l’horitzó sensible entre el sud i l’est Regió, país, etc, situats en direcció sud-est vent del sud-est o simplement sud-est climatologia Vent que bufa del sud-est xaloc adjectiu invariable Les costes sud-est
Traducció