■ essencial

Partició sil·làbica: es_sen_ci_al
Etimologia: del ll. essentialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’essència.
    2. l’essencial El més important o necessari. L’essencial és que tothom pagui.
  2. Propi de l’essència.
  3. patologia Dit de les afeccions, de les síndromes o dels símptomes que no es relacionen amb cap estat morbós definit, per oposició a simptomàtic.