■ esquitxar

Etimologia: d’origen expressiu i onomatopeic 1a font: s. XV
    verb
    1. intransitiu Fer esquitxos. Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire.
    2. transitiu Mullar, embrutar, d’esquitxos. Quina manera de manejar el pinzell: ha esquitxat de pintura tot el terra.
    3. pronominal Hi ha molts bassals: us esquitxareu de fang.
  2. transitiu Arrosar, ruixar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba. Esquitxar d’aigua les flors.
  3. transitiu figuradament Tacar, macular. Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació.
  4. transitiu figuradament Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes. Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots els diners que em devia.
  5. pronominal dialectal Escapolir-se.