■ esquerp | esquerpa

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un encreuament de mots, com esquiu amb oc. i cat. ant. i dial. escarp ‘destre, desimbolt’, esquerd ‘escardalenc’ i esquerpa ‘bossa de corall brut, sarró de pastor’, germ. skripa ‘bossa’ 1a font: 1670, DTo.
    adjectiu
  1. Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s’hi acosten. Una noia esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp.
  2. per extensió
    1. Una actitud, una mirada, esquerpa.
    2. Escabrós. Un país esquerp.