■ esquelet

Etimologia: del gr. skeletós, íd., der. de skéllō ‘assecar’ 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
    2. especialment Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endoesquelet.
    3. moure (o bellugar) l’esquelet col·loquialment Ballar.
    4. semblar un esquelet Ésser una persona molt magra, només amb la pell i l’os.
  2. per extensió Part interna d’alguna cosa, que aguanta les altres parts, carcassa.
  3. figuradament Pla general d’una obra sense desenvolupament.
  4. arts gràfiques
    1. Caràcter de lletra molt prim.
    2. Motlle esquelet.