■ esplèndid | esplèndida

Etimologia: del ll. splendĭdus, -a, -um, íd., der. del ll. splendēre ‘brillar’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
    1. Que posseeix, que desplega, esplendor. Feia un sol esplèndid.
    2. Magnífic, estupend, gloriós. Una dona esplèndida. Una victòria esplèndida.
  2. Munífic, generós. A l’hora de pagar era esplèndid i tothom li ho agraïa.