■ espiga

Etimologia: del ll. spīca, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. agricultura Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
    2. Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
  2. Línia de confluència dels pèls que segueixen direccions diferents i amb formes variades que hom observa en alguns èquids.
  3. marina, marítim
    1. Tros del pal o masteler que hi ha entre el seient dels baus i el tamboret, o sigui la part estreta del masteler per on empalma amb el pal mascle.
    2. El puny més alt d’una vela triangular o ganivet.
    3. Espigó.
    4. Final proer d’un botaló enter a partir del nervi del petifloc.
  4. oficis manuals
    1. Part terminal d’un objecte, aprimada perquè pugui entrar i subjectar-se dins un forat o encaix d’un altre objecte.
    2. Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins unes altres peces i serveix per a fer moure, estrènyer o eixamplar algun element d’un mecanisme.
  5. indústria tèxtil Nom que hom dona als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües. Hom l’anomena també espigueta.
  6. transports Punta de la mànega del fusell acabada en rosca per a poder-hi collar el dau.