■ especulació

Partició sil·làbica: es_pe_cu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. td. speculatio, -ōnis ‘espionatge; contemplació’ 1a font: 1398, Metge
    femení
    1. Acció d’especular;
    2. l’efecte.
  2. plural Pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica.
  3. economia Operació efectuada en previsió d’una modificació en l’estructura de preus, per tal d’obtenir uns guanys extraordinaris.