■ espart

Etimologia: del ll. spartum, i aquest, del gr. spártos o spárton, íd. 1a font: 1252
    masculí
  1. botànica
    1. Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies (Stipa tenacissima), cespitosa, rizomatosa, amb fulles linears, glabres i molt tenaces, de la qual hom fa cordes, cabassos, catifes, etc.
    2. espart bord Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies (Lygeum spartum), de rizoma esquamós i fulles junciformes acanalades i rígides.
  2. dialectal Fregall.