Es mostren 2 resultats

■ espalmar1

espalmar

Etimologia: del ll. td. expalmare ‘picar amb les mans’, der. de palma ‘palma de la mà’, perquè l’operació es feia amb els palmells de les mans 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. marina, marítim Netejar i cobrir d’una capa de seu, de quitrà, etc., el fons d’una embarcació o el buc d’una barca o embarcació que no estigui folrada de coure.
  2. dialectal Raspallar.


    3. Vegeu també:
    espalmar2

■ espalmar1

verb transitiu marina, marítim Netejar i cobrir d’una capa de seu, de quitrà, etc, el fons d’una embarcació o el buc d’una barca o embarcació que no estigui folrada de coure dialectal Raspallar Vegeu també espalmar 2
Informació complementària
Traducció

■ espalmar2

espalmar

Etimologia: alteració de espasmar 1a font: s. XV
verb transitiu i pronominal Espasmar.


Vegeu també:
espalmar1

■ espalmar2

verb transitiu i pronominal Espasmar Vegeu també espalmar 1
Informació complementària