■ espècie

Partició sil·làbica: es_pè_ci_e
Homòfon: espècia
Etimologia: del ll. spĕcĭes ‘mirada; aspecte; aparença; espècie’, der. del ll. arcaic spĕcĕre, spectum ‘mirar’, que pren la forma -spicĕre en nombrosos derivats 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. psicologia Imatge mental de l’aparença sensible de les coses.
    2. litúrgia Aparença del pa i del vi en l’eucaristia.
    1. lògica Grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom.
    2. mena1 2 1 i 2 3. Anant pel món trobes gent de tota espècie. Quina espècie d’home és? Aquell instrument és una espècie de guitarra.
    3. biologia Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
    4. farmàcia, indústria farmacèutica Grup de drogues que tenen propietats semblants.
    5. espècie mineral mineralogia Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
    6. espècie química química Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc.
  3. Objecte o conjunt d’objectes que es poden usar o consumir directament (per oposició a moneda, que només té valor adquisitiu). Pagar en espècie.