■ esgrimir

Etimologia: del germ . frànc. *skermjan ‘defensar, protegir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu antigament Practicar l’esgrima.
  2. transitiu
    1. Manejar una espasa, un floret, etc., fent esgrima.
    2. per extensió Utilitzar una arma o alguna cosa a tall d’arma per a atacar, amenaçar o defensar-se.
    3. figuradament Va esgrimir uns arguments molt poc convincents.