Accessory
Partició sil·làbica: es_gla_iar
Etimologia: del ll. vg. *esgladiare, del ll. digladiari ‘combatre a espasa’, der. de gladius ‘espasa’, que prengué el sentit de ‘infondre terror mortal’ causat per l’espasa mortífera 1a font: 1310
Etimologia: del ll. vg. *esgladiare, del ll. digladiari ‘combatre a espasa’, der. de gladius ‘espasa’, que prengué el sentit de ‘infondre terror mortal’ causat per l’espasa mortífera 1a font: 1310
Body
-
verb
- transitiu Causar esglai. N’hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem.
- pronominal Ésser pres d’esglai. Va estar a punt de caure a l’abisme: tothom va esglaiar-se.