■ escora

Etimologia: del fr. ant. escore ‘pal per a apuntalar una embarcació’, d’origen germ., probablement del neerl. schoor, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení marina, marítim
  1. Corba que passa pels punts de més amplària de totes les quadernes d’un vaixell.
  2. Inclinació d’un vaixell damunt un dels seus costats.
  3. Cadascun dels puntals que hom posa al costat de l’embarcació per apuntalar-la mentre està en dic.