■ escombrar

Etimologia: del ll. vg. *excomborare ‘treure noses, destorbs’, del cèlt. comboros ‘amuntegament, entrebanc’, comp. de com- ‘juntament’ i bero ‘porto’ 1a font: 1272, CTort.
    verb transitiu
    1. Llevar allò que embruta el sòl, brosses, neu, pols, etc., empenyent-lo a un costat amb una escombra. Ves a escombrar el sucre que s’ha escampat per terra.
    2. usat absolutament Escombra bé: no deixis borró sota els mobles.
    3. figuradament El vent ha escombrat la nuvolada. La metralla escombrà materialment els enemics.
    1. Netejar el sòl d’una cambra, un carrer, etc., amb una escombra. Escombreu el menjador. Escombrar l’era, el carrer.
    2. irònicament i per analogia Escombrar el carrer amb les faldilles.
    3. figuradament Volen escombrar l’empresa d’individus no incondicionals.
    4. figuradament Vèncer (un adversari) molt fàcilment en una competició. La tennista russa ha escombrat de la pista la seva rival.
    5. màquina d’escombrar manutenció, emmagatzematge Màquina escombradora
  3. electrònica i òptica Explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós, un feix de partícules o un tren d’ones per tal de generar un senyal elèctric variable el valor instantani del qual és en funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant.