■ esclatar

Etimologia: d’origen incert, possiblement d’un germ. fràncic *slaitan ‘partir’, però amb notables dificultats 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Rebentar, rompre’s, amb soroll i projecció de fragments. Una bomba que esclata. Tant inflaren el bot, que esclatà. El globus li ha esclatat a les mans.
    2. Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un xàfec, etc. Quan va esclatar la tempestat, ja érem tots a sopluig.
    3. figuradament Esclatar algú en improperis. El cor li esclatà d’alegria. Esclatar de riure. No em vaig poder aguantar més i vaig esclatar.
  2. Obrir-se les flors, les plantes, etc. Pertot arreu esclaten les poncelles.
  3. figuradament Manifestar-se sobtosament. Els aplaudiments i els crits esclataren arreu. Va esclatar la revolta.