■ escarn

Etimologia: de escarnir 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d’afrontar, algú. Ésser objecte d’escarn. Fer escarn d’algú. Ho feu a escarn del seu germà.
  2. per extensió Allò que és objecte de burla. Ell és l’escarn de tothom.