■ esbrinar

Etimologia: de bri 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. agricultura Separar els brins d’una planta.
  2. figuradament Pervenir a conèixer la veritat d’una cosa cercant-la fins a descobrir-la. Difícilment podran esbrinar qui ho ha fet: els indicis són molt vagues.