■ errar

Etimologia: del ll. errare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra. Erraven perduts per les muntanyes.
  2. intransitiu Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí. He errat, perdoneu-me.
    1. transitiu Equivocar, no encertar. Errar el tret. Hem errat el procediment.
    2. pronominal Si badem gaire ens errarem de camí.
    3. anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intel·lectual o moral. Malgrat que tothom els digui que van errats, no els interessa l’opinió dels altres.