■ erm | erma

Etimologia: del ll. td. ĕremus, i aquest, del gr. érēmos ‘desert, deshabitat’ 1a font: 1150
    1. adjectiu Inhabitat. Els bombardeigs deixaren erma la ciutat.
    2. masculí Lloc inhabitat. Anava per erms i per poblats.
    3. masculí cristianisme Lloc desert on hom es retira per menar vida contemplativa. Els pares de l’erm.
    4. adjectiu figuradament Estèril, inútil. Una vida erma.
    1. adjectiu geobotànica Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.
    2. masculí geografia agrària Sector del paisatge agrari que no produeix.